AMÈRICA DEL NORD (LINA I ANA)

ELS ALGONQUINS




* FORMES DE VIDA
MEDI NATURAL
Els algonquins van contruir el s seus poblats a prop dels lloc on caÇcaveni pescaven, geberalment, aprop dels rius. Tenien conductes tranhumants, per la qual cosa molts d’aquest poblats eren abandonats als pocs anys de la seva edificació

ECONOMIA
La manera de la subsistencia de la societat algoquí es basaven gran part de la caÇa i la pesca, alguns algonquins practicaven l’aagricultura i coreaven blat de moro,mongeta tendrá i carbassons, particularment en el sud dels grans llacson el clima, mes benigne que al Canadà, permet una estació de canreu.
Altres conreus indigenes notables que historicament realtzaven els algonquins era el girasol i el tabac.

* ESTRUCTURA SOCIAL
ON VIUEN
La tribu també ha donat el seu nom al grup molt més gran i heterogeni dels pobles algonquins,que s’estén des de Virginia a les muntanyes i pel nord de la badia de Hudson. La majoriadels algonquins, però, viuen al Quebec; les noves bandes algonquins en aquestaprovínciai una Ontario tenen una población total d ‘unes 11.000 persones.
Els algonquins son nómades perquè no viuen en un mateix punt estaven entre el Estats Units i Canadà.

* CREENCES
Els algonquins practicaven el animisme vol dir que ttes les coses de la natura com els animals, els vegetals, les muntanyes, els rius, etc. Tenien esperits que podien fer el mal i el bé. Ells anomenaven a aquets esperits per deïtats, “MANITUS”.
Els manitus els van ensenyar com construir les cases,cultivar el blat de moro i l’ús del foc .
Quan els esperits en enutjaven portaven tempestes terribles o feien trusc sobre els caÇadors perquè fállenle seves preses.

* LA COMUNICACIÓ COL-LECTIVA

La manera de comunicación dels algonquins es la llengua Algonquina.
La familia lingüisticaalgonquin inclou idiomas com ara el Ojibwa, el creu, el kikapú, el fox, el Shawnee, el menominee, el mihivcano…

COMUNICACIÓ AMB ELS ESPERITS
El xaman, o líder espiritual, tenia la important tasca de fer amics dels manitus.
Els algonquins pensaven que els manitus parlaven als xamans a través dels somnis o visión. Els xamans eren els membres més respectats d’un poblat i no eren maxistes.


ELS ESQUIMALS




* FORMES DE VIDA
MEDI NATURAL
La vida dels esquimals en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regió, els inuit han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles.

ECONOMIA
La forma de subsistencia dels asquimals es basava en gran part de la caÇa de grans balenes de Groenlandia. Però actualment els animals han estat abolits.
Aquest establiment balener són més grans, permenents i disponen també d’una organització avanÇada.

*ESTRUCTURA SOCIAL
ON VIUEN
La casa construïda amb blocs de neu (igloo) va ser l'habitatge típica dels esquimals centrals, els blocs de neu gelada tallats amb un ganivets, es col- loquen superposats uns sobre altres de manera que s'aixequessin en espiral i inclinats lleugerament cap a dins, per formar una cúpula sense bastida algun. Podia arribar fins a 4 metres de diàmetre per 3 d'alt. Una finestra es disposava sobre de túnel de sortiu. La part final del túnel que comunicava amb l'exterior es torció formant un angle agut, que impedia la formació de corrents d'aire.
Viuen en les costes orientals i occidentals del sud de Groenlandia.
Els inuits pagès que ocupen la costa des de l’altre punt de Terranova fins l’altural de la badia de Hudson i alguns al sud de l’ illa de Baffin i els inuits àrtics occidentals o imuvialuit que es troben al llarg de la costa àrtica ocidental de Canadà.
Els esquimals tenen una vida nòmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els què es troben els caribús, óssos, balenes i foques. D'aquests i altres animals aprofiten totes les parts possibles per menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per caçar.

*CREENCES
Els esquimals creuen en multitud d'esperits o forces, que va residir a les persones, els animals o llocs i els objectes inanimats. Es distingien tres classes de forces humanes:

-L'esperit immortal

-El alè i la calor del cos

-L'ànima
Els esquimals de la regió central envolten als morts en pells, a les illes aleutalianas es embalsamat als cadàvers. L'esquimal no té por de la mort, però si els morts és per això que prenen precaucions al enterrat.

*COMUNICACIÓ COL-LECTIVA
Els esquimals es comuniquen Inuktitut, és la llengua dels inuit. Aquest idioma pertany a la família esquimo-aleutiana de llengües.


ELS XOIXONS



* FORMES DE VIDA
MEDI NATURAL
Els xoixon són un grup de tribus de parla uto-asteca, també anomenades numic. El mot xoixon prové de shishinowihs o shishinoats hitaneo "serp" o "vibres", però ells s'anomenaven numa "poble". Els xoixons pròpiament dits es dividien en quatre grups, però un d'ells, els comanxe, més tard formaren una tribu apart.

ECONOMIA
Els de l'Oest no tenien organització tribal i es dividien en famílies afiliades molt llunyanament, i que subsistien d'arreplegar llavors silvestres, insectes i petits mamífers. Cada família era nòmada i independent durant l'any, i només s'unia a les altres durant un temps per a dur conills, caçar antílops o dansar.

*ESTRUCTURA SOCIAL
ON VIVIEN
Els xoixons vivien entre Montana i Idaho i arribaven al SE de Califòrnia, centre i est de Nevada, NO d’Utah, Sud d’Idaho i Oest de Wyoming. Els gosiute vivien als marges del llac Great Salt (Utah). Actualment estan dividits en reserves.

*CREENCES
Creien en un gran esperit, en xamans anomenats puyacants o encisadors, amulets i en el Paradís. S'enterraven en una fosa poc fonda amb armes, joies, esclaus si en tenien i la dona. El guerrer tenia un túmul de pedres amb un pal i les sabates. Hom guardava dol durant trenta dies, però després no s'esmentava sota cap raó el nom del difunt. Des del 1892, però, la major part de la tribu és adepta a la Native American Church, els adoradors del peyote. Eren governats per capitosts hereditaris i amb autoritat guerrera.



*COMUNICACIÓ COL-LECTIVA
Els xoixons es comuniquen en llengües de la família lingüística utoasteca i els que també es comuniquen en aquesta llengua son:, els comanxes, els paiutes, els utes i altres indis de les praderies.