ÀFRICA (IVAN, SERGIO I ADRIAN)

BOIXIMANS

També anomenats sant, basarawa, sho,! Kung o khwe-són denominacions genèriques que s'apliquen a diversos pobles africans tradicionalment caçadors-recol·lectors, que parlen alguna de les llengües khoisana, caracteritzades per incorporar sons d'Chasque o clica.

Història:Els seus avantpassats ocupaven un extens territori, la totalitat de l'Àfrica austral, però van ser desplaçats des de fa 1.500 anys pels bantu i posteriorment delmades o sotmesos a treballs, pels colons holandesos, alemanys i anglesos.
A començaments del segle XIX, els boiximans encara mantenien una de les més extenses xarxes comercials de l'època precolonials, que s'estenia a través del Kalahari. No tots vivien només de la caça i la recol lecció. A Tsumeb, el que avui és Namíbia, un grup controlava una de les mines de coure més riques d'Àfrica. La colonització va resultar per a tots un desastre.

Idiomes:Entre les llengües bosquimanes es destaquen la! Kung, kung ekola o! Xu, parlada per 5.000 persones a Namíbia i Angola, la kung gogabis o kaukau, parlada per 3.000 persones a Namíbia i la kung tsumkwe o ju'oasi, parlada per 3.000 persones a Namíbia i Angola; / hua-owani parlada per 1.000 persones en el sud de Botswana; i la san amb 16.000 parlants a Namíbia.

Forma de vida: Se sap bastant sobre la vida tradicional dels bosquimans, perquè han estat un dels pobles més estudiats. Tradicionalment han subsistit mitjançant la caça d'antílops i altres animals i la recol·lecció de fruits, llavors i tubercles del bosc i del desert. Tanmateix el despulla territorial i la imposició de servituds han obligat a la majoria a modificar la seva forma de vida. Molta gent segueix pensant en els bosquimans actuals com caçadors intocats de l'edat de pedra, errant lliurement en els espais oberts. Però aquesta és una idea lluny de la realitat actual. Gairebé no existeixen bosquimans avui dia que visquin tan sols de la caça i la recol lecció (encara que molts segueixen practicant aquestes activitats com una font complementària d'aliments) i la majoria viuen com a pastors, treballant gratis, pels aliments o per salaris mínims com a jornalers , criats o en assentaments del govern.
Localització: Als voltants de Lolgorien, Lemek i Entasekera, al Districte de Narok, a la Província de la Vall del Rift.


DOROBO

Nom: Els "Dorobo" no són una ètnia sinó que és el nom amb què se'ls coneix a una sèrie de petits grups ètnics (El Molo, Yaaku, Okiek, Omotik, etc.), Restes dels primitius caçadors habitants de la regió de la Vall del Rift.
Idioma: La majoria dels Dorobo han adoptat els idiomes dels seus veïns i en altres casos els seus idiomes estan gairebé extingits. Per exemple, els Okiek són bilingües en Kipsigis i Maasai; els "Dorobo Maasai" del Districte de Narok realment són un grup de Okiek que ha assumit la llengua Maasai com a pròpia i ha perdut l'idioma Kalenjin, però clarament s'identifica amb altres grups de Okiek. Els Mukogodo Maasai es consideren com un subgrup del poble Maasai i parlen l'idioma Maasai (Maa).
El Mediak i Mosiro de Tanzània parlen idiomes relacionats amb l'idioma Nandi de Kenya. Molts Mosiro parlen Maasai ara. Uns pocs El Molo encara parli la seva antiga llengua, mentre la resta Samburu o Turkana.

Història: La gent Cushitas del sud, i més tard els pobles Cushitas Orientals, es van establir a la Vall del Rift durant el primer mil lenni després de Crist. Es van trobar amb grups San (Bushmen) que ocupaven de forma dispersa aquest territori. Les tradicions Bantús es refereixen a aquestes gents que els seus avantpassats van trobar. Posteriorment, pobles Nilóticos i Bantu van ser també ocupant la zona.
Els Kikuiu es refereixen a unes persones a la Província Central, a qui denominen Athi (les persones de la terra), a quiees seus avantpassats van pagar per per passar per les seves terres. Els Athi semblen ser els Sant originals.
Economia: Tradicionalment s'han dedicat a la caça i la recol lecció de fruits. No obstant això, al adaptar-se a les cultures dels seus veïns a vegades han adoptat també les seves mateixes activitats econòmiques. Així, mentre els Maasai Dorobo es van convertir en treballadors per compte dels Maasai, els Mukogodo Maasai són pastors i crien els seus propis ramats.

Societat: Els costums varien, d'uns grups a altres però en general han anat adaptant-se a les costums dels veïns de qui en el seu moment van passar a dependre.


PIGMEUS





El Pigmeu, del grec pygmaios, de mida petita) és el membre d'un grup humà que es caracteritzen per la seva baixa estatura, ja que els homes mesuren menys de 1.50 m de mitjana. Aquests grups humans conformen pobles caçadors i recol.lectors que viuen en la selva ecuatorial.Els pigmeus es troben a través de tota l'Àfica central i en menor nombre al sud-est d'Àsia. Els grups més estudiats són els Mbuti de la selva d'Ituri a la República Democràtica del Congo.
Alguns treballen per a aquests veïns dels qui, en la majoria dels casos, han adoptat l'idioma. Existeixen algunes paraules comunes per a les tribus pigmees africanes, fins i tot les més separades, el que indica que en el passat podrien haver tingut una llengua comuna.