Poble amerindi que habita a la conca del riu Doce (est de Mines Gerais, Brasil). La seva unitat sociopolítica fonamental és la banda. És un poble caçador i recol•lector, de llengua independent, deu el seu nom als grans bodoques que s’insereixen en els orificis practicats als lòbuls de les orelles. Actualment queden 1500 indivudus.
ELS NAMBIQUARA
Família lingüística amerindia formada per tres grups de dialectes, parlats cadascun d’ells per les tribus: Kokozu, Anunzé, Uaintasú, Uainedje, Cabishi, Tanagni taimenadé i Sabanà. Aquestes tribus habitaven a la regió de la part alta del riu Tapajós, en la conca del Juruena i en el curs alt del Guaporé
ELS ONAS
Poble nòmada que s’ubicava a la illa gran de Terra del Foc excepte les costes del sud.
Creences: creien en un ésser suprem al que anomenen TEMAUKEL i aquest tenia un missatger anomenat KENOS que fou el que creà totes les coses d’aquest món i fou l’heroi civilitzador d’aquest poble, tenen molts déus uns relacionats amb el KLOKETEN i altres amb els Onas morts, els morts eren embolicats amb pells i lligats, després els enterraven i es prohibia pronunciar el seu nom. Les pertenences dels morts es distribueixen.
Vestuari: consisteix en un mantell de pells de guanaco cosides amb el pel cap a fora i polaines de cuir. Els homes porten un ornament de cuir triangular al front i les dones llargs collarets de caracoles o ossos d’aus. Ambdós sexes es pintaven les cares.
Alimentació: s’alimentaven de carn de guanac, de la pesca, recollien fongs i fruits silvestres.
Les dones fabricaven una espècie de torta amb llavors mòltes i torrades barrejades amb greix de llop marí, guardaven llavors i carn seca com a provisions.
Organització Social: hi havia petites bandes o tribus formades per unes poques families emparentades, cada banda tenia cierts territoris de la seva propietat, amb territoris de l’interior i de la costa. Pel que fa a la formació de la familia hi havia monogàmia però la poligàmia tambié era acceptada.
Organització Política: no existien caps permanents però els ancians i els buixots, anomenats JON, tenien força influència en la resta de la banda.
Manifestacions: els homes cercaven esposes en bandes veïnes, pintant-se amb motius especials per ser reconeguts com a cercadors de muller i no ser tractats com enemics.
Als 14 anys els homes realizaven una cerimònia d’iniciació, es realitzava a l’interior de societats secretes i després eren declarats KLOKETEN, novicis. Per la cerimònia es construien una gran cabana, i se li ensenyava al nuvi, primer l’espantaven amb l’aparició d’éssers sobrenaturals emmascarats que tambié sortien fora a espantar a les dones. Finalment s’enseyava la “doctrina secreta” que era mantenir el predomini masculí sobre les dones. Aquesta doctrina es realitzava perquè existia la creença d’un antic poder femení o matriarcat.
ELS SIRIONÓ
La organització social dels Sirionó es basa en la família nuclear, que funciona operativament (és a dir, pel desplaçament de la caceria) tot i que te vigència la família extensa, amb la particularitat que subsisteix com a tendència la poligàmia, compartint dones amb força liberalitat. La filiació i descendència es matrilienal.
Els matrimonis són entre cosins preferencialment. La primera residència és a la casa de la mare de la dona; després l’home fa la seva casa prop de la de la mare d’aquesta.
Les relacions amb la dona són d’igualtat completa, ja que la diferenciació de rols de sexe no implica un sistema jeràrquic: la dona Sirionó també participa en la presa de decisions importants, que afectin a la seva família o comunitat.
La organització política. L’autoritat tradicional, els Erecuas, exerceixen un comandament sobretot moral i de prestigi. Entre les seves funcions està el solucionar amigablement les disputes i organitzar el treball de la comunitat. Tot i això, no tenen cap poder de comandament, falta de coerció i els seus consells poden no ser escoltats pels Sirionó. Hi ha dos Erecuas (amb dos suplents), explicant-se que en la composició de la comunitat d’abans, van venir grups amb els seus respectius cabdills i al no imposar-se’n cap sobre tot el conjunt van quedar-ne dos. Avui la designació dels Erecuas es fa per consens i duren en els seus càrrecs fins que la comunitat considera que han de ser canviats o quan ells renuncien. Per l’elecció es té en compte l’experiència i la respectabilitat, el caràcter amable i gentil i, el més important, que desdendeixin del llinatge dels cabdills.
Organització Indígena Representativa: El Consell del Poble Sirionó, en el que està inclòs el Consell de Cacics, està afiliada al CPIB i per tant, reconeguda plenament per CIDOB.
Els aspectes culturals. Religió i mitologia: els Sirionó s’autoproclamen “evangelistes” i mantenen en la memòria col•lectiva la figura fundacional del pastor Anderson dels anys 30 i successius. Avantposen aquesta figura com a símbol, més convincent que l’acció evangelitzadora de l’Institut Lingüístic d’Estiu. Per això no es difícil compendre perquè s’ha esborrat gairebé tot vestigi manifest de l’antiga religió i sistema de creences ancestrals.
Però en la forma interior, en els sentiments i idees culturals, subsisteixen les creences en l’existència de guardians de la naturalesa, en els seus diferents àmbits (terra, aigua, aire, fauna i flora). Tot i que no s’estructuren en un panteó cosmogònic explícit; practiquen el culte a l’animal caçat i tenen sincretisme cristià-indígena, fortament tintat d’interpretacions i referències de la seva antiga mitologia, avui dia substituïda ideològicament.
Terra i territori. Sicuació d’accés i tinença de la terra, que es troba afectat per la usurpació de terratinents i ramaders.
A l’any 1990, el govern va dictar el Decret Suprem 22609, pel que reconeixia l’àrea d’ocupació tradicional dels Sirionó, compresa dins dels 36 mojones originaris, amb una extensió de 24.135 hectàrees a la zona d’Ibiato. Poseeixen 30.000 hectàrees en el Monte de San Pablo. Més endavant el govern va emetre el Decret Suprem 23216 pel qual s’otorgà un altre territori als Sirionó de 5.500 hectàrees amb propietats ramaderes que pertanyien a la Universitat Tècnica del Beni. Al maig de 1997, l’Estat va entregar als Sirionó com a Terres d’Origen la cosolidació de les otorgades anteriors: amb 62.903.406 hectàrees.
Infraestructures. Tenen una posta. 1 escola, 6 professors.
Les activitats econòmiques principals dels Sirionó són la caça, la pesca i la recol•lecció de mel, aquesta última important, per ser una valuosa font alimentària (la mel es elaborada per 15 classes d’abelles silvestres), aquesta és l’activitat per la que obtenen majors recursos monetaris. També recol•lecten fruits silvestres, fibres vegetals, olis d’ús domèstic i comercial (cusi) i moltes plantes medicinals.
La caça i la pesca tenen una importància cabdal. La caça és l’activitat que els proporciona prestigi, és una activitat molt organitzada, ja que les zones de caça són explotades alternativament per preservar la fauna. També es regula la caceria a zones habilitades per evitar l’extinció de les espècies. Els cotos de caça han estat dividits en 3 àrees d’ús periòdic i estacional.
Els rius que creuen els territoris dels Sirionó, els proveeixen de gran varietat de peixos que complementen la dieta alimentària, sobretot en èpoques d’escassedat d’animals de caça. Crien forces aus domèstiques pel consum familiar.
Les activitats complementàries són: l’agricultura, la pesca i la recol•lecció de fruits silvestres. La producció agrícola té lloc a les rodalies de Ibiato, en el bosc de l’Esperança i a les proximitats del riu Kiriasú. La tecnologia utilitzada es de “roza-tumba-quema”, amb eines molt senzilles. Es roten els cultius i en les tasques agricoles es fa el treball familiar de les unitats domestiques i modalitats associatives. En tot cas, no es una activitat molt preuada.
Productes comercialitzats: mel, blat de moro, arròs, i oli de cusi.
ELS YÀMANA
Els yàmana eren grups de canoers nòmades, amb un alt grau de mobilitat. Caçadors i recol•lectors habitaven al canal de Beagle, entre la costa sud de la illa Grande de Tierra de Fuego i el Cap d’Hornos (Illes Wollaston), essent el seu límit occidental el sud de la Península de Brecknock i l’oriental les rodalies de la Badia Aguirre.
El poble yàmana es subdivideix en families individuals, les quals són la forma d’organització fonamental en tot l’ordre social d’aquesta ètnia, institució que apareix regulada en el seu origen i persistència a través de principis sòlids i inalterables mantinguts per mitjà de la tradició i les costums. El principal d’aquests principis és la prohibició de l’incest, establint una clara diferència entre els parents consanguinis, amb els que no es poden casar, i els parents afins amb els quals es permès contraure matrimoni. El nucli familiar bàsic, estava compost per pares i fills i era independent i tancat. Aquest s’originava i es consolidava a través del vincle del matrimoni.
El nostre interès en aquesta temàtica del matrimoni, radica en la importància que posseeix en el sesenvolupament de la unitat bàsica de parentiu (la familia), essent vital per la subsistència del grup i les seves tradicions. Així el mestissatge es veu com una de les causes que contribuiren al deteriorament d’aquesta ètnia, distorsionant-se les antigues pràctiques culturals com el matrimoni.
A més a més s’ha d’agregar que la informació referida sobre el procés matrimonial yàmana tradicional, és escassa i contradictòria (segons les cròniques de Fitz-Roy o Hayden) en comparació amb altres temàtiques relacionades amb aquest grup. Aquest tema es tractat amb minuciositat per Gusinde, pel que la seva investigació serà el pilar fonamental en el tractament del tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada